El 8 de juliol de 1996, el món de la música pop patia una de les seves revolucions més importants: s'estrenava a Anglaterra "Wannabe", el primer single de les Spice Girls, una cançó molt ballable, positiva i que malgrat el passar dels anys segueix vigent.
No és cap secret que tant les “noies picants” com la majoria del que podríem denominar com a “grups de gènere” són projectes gestats des del corporativisme, amb un objectiu on prima la seva rentabilitat per damunt de l’esperit artístic. El cas que ens ocupa es va gestar a començaments de 1994, quan Bob i Chris Herbert (pare i fill al capdavant d'una productora anomenada Heart Management) van publicar un anunci en diversos diaris anglesos demanant joves dones d'entre 18 a 23 anys amb inquietud per la música. El 4 de març les aspirants havien de presentar-se i allí els socis triarien a les noves cares del seu projecte. En total s’hi van presentar més de 500 candidates, i finalitzada la jornada havia nascut Touch, el grup integrat per Victoria Adams, Melanie Brown (Mel B), Melanie Crisholm (Mel C), Geri Halliwell i Michelle Stephenson. Però que sembla aquesta darrera no encaixava amb la dinàmica de les altres quatre integrants i va decidir fer un pas al costat per deixar-li el seu lloc a Emma Bunton. En aquell moment naixien, ara així, les Spice Girls.
Amb el quintet format, la missió dels Herbert era molt clara: fabricar un hit que les catapultés a la fama. Per això, el grup i els productors es van traslladar a un casalot de Berkshire, on van treballar incansablement fins que van començar a donar-li forma a les seves primeres composicions.
Moltes entrevistes i biografies coincideixen que "Wannabe" no va ser una cançó complexa de compondre, i que de fet tot es va donar de manera molt fluïda i en molt poc temps. Les noies estaven component una balada titulada "Feed Your Love" que va ser l'antecessora de "Wannabe". Però aquesta peça no acabava de convèncer perquè tenia un contingut massa adult que no encaixava amb la imatge jove i plena d'energia que havia de desprendre el quintet. Les Spice tornaven a la casella inicial, i amb elles el compositor Richard "Biff" Stannard, que treballava al costat de les cinc i que també sentia la frustració de no poder trobar un so que fos el segell del grup. Però el primer pas cap a "Wannabe" es va concretar quan a Biff li va venir a la ment "You're the One That I Want", l'enganxosa cançó que a Grease interpreten John Travolta i Olivia Newton-John.
En més d'una oportunitat, Mel B va dir que "Wannabe" es va escriure en el que ella va anomenar "un sobtat frenesí creatiu". La peça només els va costar mitja hora del seu temps en el que totes elles estaven totalment sincronitzades després d'haver pràcticament conviscut amb la finalitat de donar-li naixement a aquesta melodia que els resultava tan esquiva. I va ser Stannard el que va dir per primera vegada "si vols ser el meu amant, has d’ajuntar-te amb els meus amics". Immediatament Mel B va jugar a rapejar sobre aquella tornada, i "Wannabe" va començar a tenir l’ADN Spice que l'equip havia estat buscant durant tant de temps.
En la seva biografia, Geri recorda aquells primers passos de "Wannabe" com a moments de gran mística: "Vam començar només jugant amb acords i rapejos i ja en aquell moment, crec que totes ens adonàvem que hi havia alguna cosa especial. Va succeir tot de manera tan natural que era com si la cançó representés el que nosaltres érem".
Però no tota era un llit de roses, i encara que avui resulti increïble de pensar, "Wannabe" en molts sentits era una cançó pop ”poc ortodoxa”. Un dels seus compositors sentia que era un primer pas massa aventurat considerant "'Wannabe' una cançó anàrquica. Matt Rowe, l'altre compositor que va participar de "Wannabe", i (gairebé) totes les Spice no van perdre l'empenta del moment i van decidir gravar la cançó a l'instant, en aquell mateix moment en què encara gargotejaven les idees que llançaven tots i totes. A la fi d'aquella jornada, la cançó estava acabada. "Wannabe" va néixer i totes elles van entendre que havien trobat la seva pròpia firma, i que aquesta peça era l'essència d'aquest vincle que unia a les cinc cantants que s'havien convertit en amigues. Perquè "Wannabe" era una celebració de la unió femenina per sobre dels vincles de parella i la reivindicació dels llaços afectius femenins. Pura sororitat.
Un dels grans interrogants al voltant de "Wannabe" i per extensió de la banda és si Victòria Adams cantava o no. Només us diré que durant el famós dia en què les seves companyes van compondre el tema i el van gravar, ella no havia pogut assistir-hi perquè estava lligada a una sèrie de compromisos formals relacionats amb la seva posició social. No obstant això, sempre va estar en contacte amb les seves companyes a través del telèfon i va tractar de no perdre’s res del procés creatiu. És per aquest motiu que Victòria pràcticament no participa del tema i només cal veure qualsevol presentació en directe de les Spice per notar que totes tenen segments propis menys ella.
És just explicar que la publicació d’aquest single es deu en part a Geri Halliwell , la més carismàtica i considerada per a molts com la líder natural del grup. La discogràfica Virgin, amb la qual les cantants havien signat contracte, considerava que "Wannabe" no era un bon primer pas, però Halliwell no opinava el mateix. Per aquest motiu, no va dubtar a agafar les regnes de la discussió i va parlar amb les seves companyes per veure què opinaven. Geri creia cegament en el potencial del tema i va comptar amb el suport dels seus socis, de manera que davant aquest vot de confiança, a Halliwell no li va tremolar el pols i els va dir als de Virgin que sí o sí aquesta peça havia de ser el primer single de la banda. Malgrat tot encara van haver de resistir l’intent de la discogràfica de convertir les Spice Girls en un grup de Rythm and Blues. De fet, van enviar 'Wannabe' als Estats Units perquè la mesclessin uns coneguts productors de blues tornant-los una versió amb aires de hip hop que no els va agradar gens a les cinc nois i que no feia justícia a l'esperit de la banda.
Finalment les dones van guanyar el pols, en bona mesura per l'actitud de Halliwell. Sense ella, la història de les Spice hagués començat amb una altra cançó: “Say You'll Be There” que tot i ser una bona peça no hagués aconseguit l'impacte de "Wannabe" com a carta de presentació.
Quan les ràdios angleses van emetre per primera vegada "Wannabe" es va escriure una nova pàgina en la història de la música pop. Durant set setmanes seguides va ocupar el primer lloc en la llista de les cançons més escoltades. A l'abril de 1997, trenta-un països havien vist com "Wannabe" escalava al cim de tots els rànquings, i amb més de sis milions de singles venuts, es convertia en el tema d'una banda femenina més exitós de la història de la música, en part, gràcies al videoclip que l’acompanyava.
De nou Geri Halliwell va tornar a fer gala dels seus dots de lideratge i va idear un el concepte de clip amb la idea de recrear la mateixa energia i dinamisme que mostràvem quan van negociar amb la discogràfica: envaïr els llocs i deixar a la gent exhausta". El clip va captar a la perfecció aquest huracà que eren les cinc artistes. El director suec Johan Camitz, que fins a aquell moment només havia dirigit espots de publicitat, entenia que la idea era mostrar-les a totes lliures sense glamour ni grans desplegaments, simplement les cinc arrasant un hotel en un pla seqüència que destacava l'esperit indomable de les Spice. El vídeo es va gravar el 19 d'abril de 1996, una freda nit londinenca en la qual no hi va haver necessitat de repetir massa vegades la filmació.
De nou Virgin, es va fer pregar. No veien clara la viabilitat del videoclip. De fet, fins-hi-tot es va arribar a plantejar la possibilitat de fer un altre vídeo, especialment per al mercat americà. I de nou, les cinc van haver de posar-se fermes i negar-se emfàticament a la possibilitat de fer un segon vídeo. Per fortuna d’elles el públic va parlar, i el clip de "Wannabe" no va trigar a convertir-se en un dels favorits.
Per cert, va anar de poc que el propi primer ministre britànic Tony Blair hi aparegués. Una vegada més, Geri Halliwell, va prendre el timó i durant un esdeveniment musical es va dirigir a ell dient-li: ”Em dic Geri i estic en una banda de noies. Aviat serem un èxit. Estem per fer el nostre primer vídeo, ¿voleu ser-hi?". Com era d'esperar, Blair amb molta elegància va dir que no. Però aquesta anècdota serveix per comprendre la importància de Geri en la dinàmica de grup.
El 2014, la universitat d'Amsterdam en conjunt amb el Museu de Ciència i Indústria de Manchester van concloure que "Wannabe" és la cançó pop més fàcilment reconeixible dels últims seixanta anys, després d'un estudi en el qual van analitzar quant de temps li cal de mitjana a un oient per reconèixer una cançó.
La importància d'aquesta cançó va transcendir fins i tot el merament musical per convertir-se en el símbol de la lluita per la igualtat. En 2016, l'organització Global Goals va llançar una campanya anomenada What Really Really Want, i mitjançant un remake del popular videoclip, va cridar a les dones i nenes del món a unir les seves forces per posar punt final a les situacions de desigualtat de gènere. D'aquesta manera, "Wannabe "completava el cercle i demostrava que el seu esperit estava molt més avançat del que el públic dels noranta va arribar a comprendre, perquè més enllà del seu ritme enganxós i el seu to rebel, el veritable cor de la cançó era el de cinc dones que havien decidit enfrontar-se als gegants de la indústria per dir-los el que elles realment volien.
Comentarios