Ralph ALESSI i Fred HERSCH són dos mestres del seu instrument, músics molt creatius que es coneixen a la perfecció i això es fa evident en aquest "Only Many" gravat en dues sessions el 2011 i 2012. Catorze temes que alternen composicions pròpies, d' altres improvisades directament en el moment de la gravació i un parell que agafen prestats: un de Thelonious Monk i l'altre de Paul Motian. El disc no té desperdici, és d'aquells que comences a la pista 1 i no hi ha manera de deixa'l, l' encant de l' inesperat, mai saps on et conduiran aquest parell d' excepcionals improvisadors ..., en el San Francisco Holiday comprovem una vegada més que Fred Hersch és un dels músics que millor ha reinterpretat la música de Monk, a Blue Midnight de Paul Motian veiem la clara influència del trompetista Kenny Wheeler sobre Ralph Alessi i com respon Fred Hersch disfressant-se de John Taylor i emulant aquells fantàstics duets dels seus predecessors. Un disc MOLT BO !"Joy Spring" és l'homenatge que fa el pianista Bill CARROTHERS a Clifford Brown, un dels seus músics preferits. Clifford Brown va aparèixer a la dècada dels 50 i la critica el va reconèixer inmediatament com a successor del que havia estat un dels grans trompetes del Bop, Fats Navarro, mort poc abans. Desgraciadament la seva carrera va ser molt curta, va morir en un accident de transit amb només 26 anys, però va tenir temps de deixar-nos algunes gravacions memorables, qui no recorda els seus treballs amb el bateria Max Roach i en concret el mític Study in Brown, o els acompanyaments que va fer a la Helen Merrill, Sarah Vaughan o Dinah Washington, també va destacar com a compositor i temes com Daahoud, Joy Spring o Sandu han passat a ser standards del Jazz. Bill Carrothers al piano, Drew Gress contrabaix i Bill Stewart bateria fan un trio excel.lent en aquest "Joy Spring" que repassa algunes de les més emblemàtiques composicions de Clifford Brown i d'altres que seves o no eren part del seu repertori habitual, resulta dificil reconeixer traces del Bop original en el que van ser pensades, fa més de 50 anys, la melodia és l' única connexió amb els originals que prenen nova vida amb un nou tractament rítmic i harmònic que les fa novament atractives. Drew Gress és un dels contrabaixistes més sol.licitats des de fa ja uns quants anys, se li compten de l' ordre d'unes 200 gravacions en territoris ben diversos i és que n' hi ha pocs de tan versàtils com ell, Bill Stewart un magnífic bateria i un dels principals impulsors del canvi de rol de la bateria en el Jazz que es va iniciar els anys 90, també ha participat en infinitat de projectes amb músics molt destacats; bastant menys conegut el líder del projecte Bill Carrothers, toca el piano i també el Fender Rhodes, el seu marc estilístic és molt ampli i és per això que ha participat com a sideman en projectes ben diversos amb músics com Freddie Hubbard, James Moody, Gary Peacock, Dewey Redman, Lee Konitz, Buddy de Franco, Billy Higgins, Curtis Fuller, Toots Thielemans, Prince, etc ...el meu coneixement de la seva discografia es limita als "Duets" amb Bill Stewart, "Moving Portrait" a nom de Dave Douglas i aquest "Joy Spring" que com els anteriors em sembla un BON DISC.
Comentarios